Dra Sagrament Pinazo-Hernandis
Professora en la Universitat de València i Presidenta de la Societat Valenciana de Geriatria i Gerontologia
Una ciutat que cuida ha de vetlar per les persones en situació de major vulnerabilitat. Per descomptat, les dones majors que viuen en situació de soledat no desitjada són un grup vulnerable. I en elles s’ajunten tres factors de desigualtat: ser dona, ser major i baixos nivells de contacte social.
Exclusió social és un terme més ampli que el de pobresa per a explicar els processos de desigualtat i vulnerabilitat. L’exclusió social és un procés dinàmic de desfavoriment i desenvolupament social; un fet social d’origen estructural, determinat per l’organització social establida, i a més és multidimensional, perquè està compost per diversos factors i no únicament la manca econòmica. L’exclusió social és una situació sobrevinguda de desfavoriment, que produeix relacions asimètriques i deixa a les persones fora d’algun tipus de sistema (econòmic, social, polític, cultural, relacional, etc.), limitant les oportunitats d’accés a mecanismes de protecció social.
Les dones al llarg de la vida van acumulant situacions de desigualtat que aconsegueixen el seu nivell més alt en l’última etapa de la vida. Tenint en compte els ingressos (quart factor de desigualtat), el VIII Informe AROPE 2018 de la European Anti Poverty Europe sobre pobresa i exclusió a Espanya parla d’una taxa de pobresa en majors de 65 anys del 16,4% i unes diferències en les pensions per gènere que arriben a ser entre un 59-63% més altes en els homes. De 2008 a 2018, les gràfiques d’ingressos per les pensions de les dones sempre i de manera reiterada van per davall dels homes i de la mitjana. Si, a més, li afegim la situació de discapacitat o dependència (i les dones tenim més anys d’esperança de vida, però també més anys d’esperança de vida amb problemes de salut i discapacitat), tenim ací un cinqué factor que es ròssec.
Les relacions socials són fonamentals per al desenvolupament i el benestar humà, perquè estan involucrades en el manteniment de la salut i poden reforçar l’autoestima, l’autocontrol, l’afany de compromís i la superació. Les relacions socials, que depenen de l’accés a les xarxes socials, promouen la participació en activitats socials i permeten l’accés al suport social. Durant l’envelliment és necessari desenvolupar mecanismes d’afrontament per a adaptar-se als canvis que es produeixen, i les xarxes socials faciliten aquesta adaptació afectant la salut mitjançant diversos mecanismes, com la provisió de suport social, els contactes interpersonals i l’accés a recursos. Són nombrosos els estudis que han demostrat la relació directa entre factors socials i salut mental i física de les persones majors.
Viure només durant la vellesa es considera un estat indesitjable i un possible risc per a la salut. A Espanya, segons les últimes dades estadístiques de l’INE, en els últims anys hi ha hagut un increment de les llars unipersonals en persones de 65 i més anys, encara que les proporcions són més baixes que en altres països europeus, la proporció de dones majors que viu en soledat és quasi el doble respecte als homes (29.9% enfront de 17.7%). Els homes de més de 65 anys solen viure més en parella, sense fills ni altres convivents.
Els sentiments de soledat són més freqüents en les dones, en les separades, divorciades o vídues, en les quals viuen amb una menor freqüència d’interaccions socials i xarxes socials més xicotetes, i en les quals tenen nivells majors de depressió.
És ben conegut que l’edat augmenta la possibilitat de viure en soledat, però l’edat no és la causa de la soledat; durant l’envelliment és freqüent experimentar una sèrie de vivències i canvis que poden ajudar l’aparició del sentiment de soledat.
La soledat és un sentiment desagradable relacionat amb l’aïllament social. És una condició de malestar emocional que sorgeix quan una persona se sent incompresa o rebutjada per uns altres o manca de companyia per a les activitats desitjades, tant físiques com intel·lectuals o per a aconseguir intimitat emocional. L’experiència de soledat, en el fons, és la sensació de no tindre l’afecte necessari desitjat, la qual cosa produeix sofriment, desolació, insatisfacció, angoixa, etc., si bé es pot distingir entre aïllament i desolació, és a dir, entre la situació de trobar-se sense companyia i enyorar persones o situacions.
Viure només també augmenta el risc de soledat i en particular les dones tenen major probabilitat de viure soles donada la seua major esperança de vida, augmentant així el risc de sentir soledat.
Els efectes de la soledat semblen acumular-se amb el temps per a accelerar l’envelliment fisiològic, és a dir, la soledat porta amb si conseqüències negatives com la deterioració física i funcional, que pot portar posteriorment a deterioració cognitiva i a l’aparició de problemes com la depressió, l’ansietat i trastorns del somni, la qual cosa entra en relació amb el deteriorament de la qualitat de vida i amb l’augment de la mortalitat que molts autors han verificat a través de les seues investigacions. Són nombrosos els estudis publicats que relacionen la soledat amb la mortalitat. Tant l’aïllament social com la soledat semblen estar sensiblement relacionades amb una major mortalitat.
Durant l’envelliment, certes condicions poden afavorir la soledat, i les seues conseqüències són més temudes i fins i tot més fortes que en altres edats. Una deterioració física predisposa a aquests sentiments negatius associats amb la soledat, els quals, al seu torn, poden conduir a hàbits poc sans i a una visió més negativa del propi estat de salut.
Respecte a la salut física, la seua relació amb la soledat és bidireccional: d’una banda, els problemes de salut que limiten la mobilitat són factors de risc per a experimentar la soledat i, per un altre, la soledat té efectes negatius en els sistemes neuroendocrí, immune i cardiovascular. Entre els mecanismes a través dels quals es relacionarien la soledat i la salut, algunes investigacions han constatat l’existència d’una relació entre la soledat, el cortisol i l’estrés, perquè hi ha estudis que descriuen la soledat com una experiència psicològica amb potencials efectes adversos sobre els processos d’estrés que podrien afectar la salut.